dilluns, 11 de setembre de 2017

Logopeda a Mollet. Psicologa

Carme Serrat Bretcha. Psicóloga a Mollet del Vallès

Carme Serrat Bretcha

Psicòleg, Sexòleg i Logopeda Col. nº 3086.

Llicenciada en Psicologia  Adults i Infantil
 (Universitat de Barcelona)






El paper del logopeda



Des que emeten les primeres passes als pocs mesos d'edat, fins que aconsegueixen expressar-se verbalment sense cap dificultat, els nens desenvolupen i construeixen la que serà la seva principal eina de comunicació: el llenguatge. No obstant això, no sempre evoluciona de forma adequada i en l'edat en què s'ha d'haver adquirit de forma completa, al voltant dels cinc anys, es detecten símptomes i evidències de desajustos o retards que necessiten la intervenció directa d'un especialista per resoldre'ls.

El logopeda s'ocupa dels trastorns que afecten el llenguatge, la veu i la parla
El logopeda és el professional que s'ocupa del diagnòstic i tractament dels trastorns que afecten el llenguatge, la veu i la parla. La seva actuació és imprescindible per a resoldre'ls, ja que una intervenció a temps d'aquests especialistes permet corregir en la majoria dels casos, sense massa dificultat, les disfuncions més freqüents.

Principals trastorns del llenguatge oral

Alguns trastorns del llenguatge estan associats a danys cerebrals, lesions auditives, dèficit intel·lectual o deficiències motores. Per tant, a més de la intervenció del logopeda, requereixen del tractament i supervisió per part d'altres professionals de la salut. En la resta dels casos, són simples trastorns durant el període d'adquisició del llenguatge i es poden solucionar amb una intervenció transitòria. Aquests són els més freqüents:

Retard en el desenvolupament del llenguatge: el nen registra dificultats en l'adquisició del llenguatge oral i té dificultat per iniciar i mantenir converses, relacionar paraules, ampliar el vocabulari o concordar els diferents elements d'una frase. En general, aquest trastorn té una resposta ràpida i efectiva al tractament del logopeda.
Dislàlies: la immaduresa del llenguatge provoca que el nen no articuli bé les paraules i distorsioni els sons abans dels 4 o 5 anys. Però de vegades, aquesta disfunció roman i afecta la pronunciació específica de determinats sons o fonemes, que en alguns casos s'ometen i en altres se substitueixen o s'alteren. És habitual amb algunes consonants com la "r", "s", "l" o "k" i en algunes síl·labes travades ( "ple", "tro", "fra") o inverses ( "des", "pas" , "tel"). La intervenció requereix un tractament amb exercicis constants per treballar el fonema afectat.
Tartamudesa: la disfèmia és un trastorn en la fluïdesa de la parla. Es caracteritza per repeticions freqüents o prolongacions de síl·labes o paraules que afecten al ritme del llenguatge. En molts casos afecta a nens a partir dels dos anys, però tendeix a desaparèixer abans dels sis anys de forma espontània, a mesura que es consolida el llenguatge. Si a partir d'aquesta edat el problema continua, cal intervenir amb l'especialista.
Trastorns de la veu: el més freqüent entre els nens és la disfonia, que consisteix en una alteració significativa en el timbre, to o intensitat de la veu. De vegades, es deu a una lesió orgànica (una inflamació o una cremada) i es resol quan se supera, però en altres casos l'origen és un mal ús de la veu per excés de crits o per falta de tensió muscular, entre d'altres motius .
Símptomes i senyals d'alerta

Alguns dels símptomes o senyals percebuts en nens entre 4 i 5 anys que alerten sobre possibles dificultats que ha de tractar un especialista de la logopèdia són:

Parla infantilitzada, difícil de comprendre per l'adult.
El nen té un vocabulari reduït i tendeix a utilitzar un llenguatge telegràfic, amb absència d'articles i pronoms.
Abusa dels gestos i la mímica per expressar-se.
Omet determinats fonemes que no sap pronunciar ( "Amon" per "pernil", "apato" per "sabata" o "pátano" per "plàtan").
Substitueix uns fonemes per altres que li resulten més fàcils de pronunciar ( "ter" per "vull", "Pezo" per "pes").
Distorsiona el llenguatge i dóna lloc a paraules gairebé inintel·ligibles.
Repeteix de manera convulsiva una síl·laba o diverses durant l'emissió d'una frase.
Interromp la parla del tot i continua, passat un temps, de forma sobtada.
Està ronc amb massa freqüència.
Respira amb la boca oberta.
Es registren canvis dràstics en la seva veu.

Logopeda a Mollet Psicóloga, Logopeda a Mollet del Vallès, Logopedia Mollet, 

Cap comentari:

Publica un comentari